DIVERSITAT SEXUAL ENTRE ELS INDIS AMERICANS

Dansa del "Berdache" dels Sak, de George Catlin.

Quan els europeus varen arribar a Amèrica es varen endur moltes sorpreses tant pel que fa  a la seva geografia, clima, flora i fauna, i també pel que fa als seus habitants. Els espanyols, holandesos, francesos, anglesos o russos no entenien molts dels costums aborígens i els consideraven, en general, primitius i salvatges. A més, consideraven que algunes practiques (imaginades o reals, com el canibalisme) els feien ferotges, sanguinaris i especialment perversos i bruts. Molts europeus se sorprenien que els pobles indígenes americans tinguessin altres percepcions respecte al cos, per exemple, que veneressin animals i esperits o que categories que  a Europa eren tant clares, com les d’home i dona, no ho fossin entre els indis americans.

Primer els espanyols, i després els francesos, holandesos, anglesos, russos, i més tard, els americans i canadencs, es varen topar amb una varietat sexual i de gènere que, com a mínim, els incomodava. Els espanyols descrivien la existència, en moltes de les societats que varen visitar, conquerir i delmar, d’homes que es vestien com dones i que es comportaven com a dones. Els anomenaven, entre d’altres coses, “amariconados”. El que feia el fenomen més incomprensible, roent i incòmode pels espanyols era el fet que les societats indígenes acceptaven l’existència dels “amariconados”, en alguns casos fins i tot eren considerades persones de prestigi. Evidentment, amb la seva febre inquisitorial heretada de la “reconquesta” a la península, les autoritats civils, militars i religioses es varen dedicar amb cos i ànima, allà on podien, a, literalment, exterminar aquestes persones, cremant-les vives o tirant-les a gossos ensinistrats per a que les desfessin.

 Nuñez de Balboa, executant dos "amariconados" o Berdaches, per sodomites, a Panamà, el 1513; gravat de Theodore de Bry.

Els francesos, amb menys capacitat militar i menys fúria religiosa, també es varen topar amb una diversitat sexual que el incomodava. Allà on es varen establir (al Canadà i a la conca del riu Mississipí) varen trobar-se també amb homes que es vestien de dones i que actuaven, segons la visió dels francesos, com a dones. Els varen anomenar “berdache”, terme despectiu que prové del persa. Els missioners francesos, i més tard els predicadors protestants descrivien amb disgust l’existència, les practiques, l’acceptació social i (sovint) el prestigi que gaudien persones que a Europa eren marginades, tancades a la presó o senzillament executades. Aquells que varen ser una mica més curiosos, però, varen començar a veure que el panorama era molt més complex. Els europeus varen aplicar de manera arrogant i etnocèntrica una categoria preconcebuda (la del “amariconado” o “berdache”) a una realitat diversa i canviant.

Aquesta realitat incloïa persones amb genitals masculins que es consideraven, i eren percebuts pels altres, com a dones. Aquestes dones es casaven amb un home que no era considerat “homosexual”. Hi havia persones que havien nascut amb genitals femenins que es consideraven i eren percebudes pels altres com a homes, i que es casaven amb una dona que no era considerada per ningú com a lesbiana. Hi havia a més, persones que no es consideraven ni homes ni dones, i així eren percebuts pels seus veïns i veïnes, el que els antropòlegs, sexòlegs i sociòlegs anomenen un tercer gènere. Hi ha investigadors que parlen de fins a 4 gèneres a l’Amèrica pre-colonial.

Una parella (sentimental)  d'homes Navajo, 1866. 

Aquí hem de recordar la diferència entre sexe i gènere. El primer fa referència al fet fisiològic  de tenir genitals masculins o femenins; el segon (i tiro de Viquipèdia) “és, en sociologia i ciències socials, la construcció social d'allò que es considera masculinitat o feminitat, per exemple, els trets, actituds, rols, etc., que una cultura determinada atorga en un moment donat a una persona en funció del seu sexe i de com es relaciona amb les persones segons el sexe que tenen. La identitat de gènere fa referència a la percepció que té l'individu del seu propi gènere, i pot o no correspondre's amb el seu sexe biològic” És a dir, entre alguns pobles natius americans hi havia més de dos generes, més de dues maneres d’entendre’s a sí mateix i d’expressar-se i relacionar-se (també sexualment) amb la resta pel que fa a trets, actituds, rols, vestit, comportament, actituds, ...

We'wha, Zuni. (https://en.wikipedia.org/wiki/We%27wha) 

No va ser fins a finals del segle XIX que els antropòlegs varen començar a interessar-se (sovint també amb molta incomoditat i repulsió) per aquesta diversitat sexual. Però el retrat que en varen treure fou confús i limitat. D’una banda s’havien de refiar de les fonts escrites, produïdes per missioners, militars, agents del govern, etc. que en descriure el què veien ho passaven per un sedàs moral i cultural. De l’altre s’havien de refiar d’informants indígenes, la majoria tancats en reserves, molt influenciats per les diferents sectes cristianes (aculturats), i conscients (i avergonyits) d’unes practiques i rols que els euroamericans menyspreaven i consideraven perverses i brutes. Malgrat tot alguns antropòlegs varen poder entrevistar-ne alguns i recollir històries de vides d’altres. Tal era, però, el pudor que tenien els antropòlegs victorians que quan havien de descriure certes practiques sexuals (com una fel·lació o una penetració anal) ho feien en llatí.

Squaw Jim, a l'esquerra, un "Dos-Esperits" de la tribu Crow, amb la seva dona. Squaw Jim va nàixer amb els genitals masculins però vestia com a dona. Malgrat això es va dedicar a tasques espirituals i sobretot diplomàtiques, considerades majoritariament masculines. 

La pintura que va anar sortint era, com a mínim, apassionant. Primer s’havia de deixar de banda els estereotips i categories occidentals per poder descriure una realitat molt complexa. Van aparèixer homes que vestien com a dones que actuaven com a xamans però que no es podien casar. A vegades eren considerades dones però, per sorpresa dels antropòlegs, la seva identitat de gènere podia canviar, era fluida. Després d’un temps, i en funció de factors místics o una visió (una experiència mística induïda pel dejuni) podien passar a vestir i comportar-se com homes i casar-se amb una dona. HI havia dones guerreres que anaven a la guerra només amb un tapall i el pit descobert talment com els homes. No eren lesbianes, sovint estaven casades amb homes. Com s’ha dit hi havia persones que no s’identificaven ni com homes ni com a dones independentment dels seus genitals; a vegades es casaven amb altres persones (homes o dones), a vegades no. Hi havia dones que tenien genitals masculins (assimilables a una persona transsexual a occident) que també es casaven amb homes, i a vegades amb dones. Hi havia dones (conegudes com dones-cor-de-ferro entre els Peus Negres) que eren “heterosexuals”, casades amb homes però que en certs temes només, com el comerç o la política, assumien un rol dominant, sovint associat només als homes.

Dona Shoshone, caçant cavalls. Pintura de Alfred Jacob Miller, 1867.

A dalt, un dibuix sobre paper que representa una dona guerrera Xeiene (Cheyenne). A baix un home Quechan, nascut amb genitals femenins, però considerat per tothom com a "home". 

Evidentment les relacions sexuals eren també diverses, tant heterosexuals com homosexuals, que incloïen practiques que les societats victorianes i de la primera meitat del segle XX es consideraven “brutes” i perilloses, com les penetracions anals, el sexe oral. Els homes blancs que tenien relacions sexuals amb dones índies les consideraven massa “actives” i dominants, poc submises i amb desitjos estranys. Especialment repugnant trobaven els religiosos i alguns antropòlegs que la majoria dels pobles indígenes consideressin el semen font de vida, poder i energia. Molts homes no els feia res que la seva dona, o dones, tinguessin sexe amb un altre home si (ell) l’admirava o els admirava per les seves habilitats en la guerra, la caça, el comerç o la fabricació de fletxes ja que era una manera d’adquirir aquestes habilitats i poders a través  de la intercessió de la dona.

Tolowa, un Boté Crow (una persona amb dos esperits). Va néixer amb genitals masculins però es vestia com una dona. Feia de curandera i artista ritual, tot i que a vegades es vestia com a home i anava a la guerra, per exemple a la batalla de Rosebad, al costat de l'exercit americà contra els Sioux de Cavall Boig. 

Els antropòlegs, sociòlegs i sexòlegs varen descobrir que moltes d’aquestes persones, que per a ells eren difícils de definir i ubicar, gaudien de gran prestigi. A vegades eren xamans que intercedien amb el més enllà; a vegades eren les responsables de posar el nom als nens; podien fer de intermediàries en conflictes entre famílies; arranjaven matrimonis; feien de confidents per a nois i noies en assumptes amorosos i feien filtres d’amor. A vegades eren les úniques que podien fabricar determinats tipus de cistells, ceràmica o adobar de determinada manera les pells. Mentre les persones que avui anomenen LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals) eren marginades i perseguides a Europa i començaven la lluita que ens hauria de dur al punt on som avui, les societats “primitives” americanes havien ofert, abans de ser massacrades, la possibilitat de definir-se i crear i gestionar la pròpia identitat sexual i de gènere sense gaire problemes.

Bandera de les persones "Dos Esperits"

Durant la segona meitat del segle XX, i especialment a partir dels anys 60 (la guerra del Vietnam, la lluita pels drets civils, el reforçament del feminisme, els moviments d’alliberament nacional al tercer món i els canvis de paradigma a les ciències socials) varen possibilitar que els historiadors, antropòlegs, sociòlegs però sobretot les mateixes comunitats indígenes, s’interessessin, aproximessin i re apropiessin d’aquella diversitat sexual aborigen sense prejudicis, complexos, manies ni pors. Avui els pobles indis americans reivindiquen, com a mínim en part, la seva diversitat sexual i l’existència de persones amb dos esperits (Two Spirit People, és a dir, els col·lectius LGTBI)  a les seves comunitats i el respecte que reben, com a un valor. Hi ha, però, qui nega que les persones i col·lectius LGTBI natius americans actuals tinguin cap relació ni similitud amb les persones que en el passat vivien rols i identitats sexuals i de gènere diferents. Es diu que la manera d’entendre l’homosexualitat o la transsexualitat, per exemple, avui, és un producte cultural d’occident i per tant no aplicable a altres societats i altres èpoques. Probablement tenen raó. Però en el procés d’alliberar els éssers humans de categories sexuals i de gènere tancades, classificatòries, claustrofòbiques, binàries i rígides que pensem universals i immemorials, i que sobretot generen tanta infelicitat i mort,  està bé tenir miralls en els que observar, encara que sigui imperfectament, altres realitats més respectuoses amb la diversitat humana.

Més avall, tres persones natives americanes que s'identifiquen com a Dos Esperits, però que potser no encaixarien en les nostres categories LGTBI (Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals)

Landa Lakes

Sheldon Raymore

Spirit Wildcat