QUÈ PASSA A PAPUA OCCIDENTAL?

Els que em teniu al Facebook heu vist que de tant en tant vaig penjant noticies sobre Papua Occidental, a vegades fotografies molt explicites de les persones assassinades i torturades per l’exèrcit indonesi. Aquí teniu una breu i superficial explicació de com han anat les coses i per que s’ha arribat a aquest punt del conflicte. Està be emmirallar-nos en altres conflictes d’alliberament nacional per aprendre’n. 

Mapa de Papua Occidental i Papua Nova Guinea

Papua Occidental està ubicada a l’illa de Nova Guinea, al nord d’Austràlia. Nova Guinea té el segon bosc plujós més gran del món, després de l’Amazònia.  La illa està habitada por pobles melanesis (més de 250 tribus diferents). Moltes d’ells viuen del conreu del nyam i del moniato i la cria de porcs. A les zones costaneres hi habiten caçadors recol·lectors que viuen majoritàriament del sagú (un tipus de midó extret de varies palmes tropicals) i del peix.

Home Papú de les muntanyes amb la típica funda penal.

(Cal dir que, si bé certes parts de l’illa encara eren desconegudes pels europeus i indonesis els anys 60 del segle passat, això ja ha canviat. Avui molts papús s’han traslladat a ciutats (com Jayapura, la capital) tenen accés a internet i als mòbils i usen aquesta tecnologia per coordinar la seva lluita per la llibertat i comunicar-se amb la resta del món. Molta gent jove han deixat els seus poblats per estudiar a universitat de Papua Occidental, Indonèsia i del món).

La illa va ser colonitzada pels holandesos, britànics i alemanys. Després de la segona guerra mundial Austràlia ocupava la part oriental, el que avui és Papua Nova Guinea, i Holanda la part occidental. Papua Nova Guinea es va independitzar d’Austràlia el 1975.

Durant la segona guerra mundial els papús varen col·laborar amb els aliats a la guerra del Pacific lluitant contra els japonesos, i de fet es considera que varen contribuir a barrar el pas dels japonesos a Australia.

Durant els anys 50, Holanda va començar a gestionar el procés pel que donaria la independència a la seva colònia a Nova Guinea, el que avui és Papua Occidental. A finals de 1961, encara amb presència holandesa, es va celebrar un congrés en el que els papús varen declarar la independència i varen hissar la bandera amb l’estel.

Manifestants independentistes

Pocs mesos després els Indonesis (que varen aconseguir la seva independència el 1949) varen envair Papua Occidental, fet que va crear un conflicte internacional entre aquest país i Holanda. Indonèsia havia establert relacions amb la Unió Soviètica, de la que va rebre ajut per la invasió. En plena guerra freda, els Estats Units hi van intervenir per facilitar un acord entre Indonèsia i Holanda i altres països (conegut com l’Acord de Nova York) pel qual Papua Occidental passava a ser un protectorat de les Nacions Unides el 1962 i un any més tard es cedia a Indonèsia. Pels indonesis la regió es coneguda com Irian Jaya.

Davant els conflictes entre el govern indonesi i els papús, les Nacions Unides van propiciar una consulta  el 1969 per a que la població decidís si volien continuar sent indonesis o es volien independitzar (Act of Free Choice). El referèndum va ser un engany. Amb l’ excusa que els papús eren pobles massa primitius i il·literats per ser capaços de gestionar “la democràcia”, els militars indonesis varen decidir triar a dit a 1026 representants (tots homes ancians) que prendrien la decisió. El resultat, com era d’esperar (es va acusar al govern indonesi de pressions, suborns i amenaces) va ser majoritàriament favorable a Indonèsia. Malgrat les sospites de frau, les critiques internacionals i els dubtes de les mateixes Nacions Unides, finalment el resultat es va donar per bo.

Homes Papús detinguts per l'exercit Indonesi.

Durant els anys d’ocupació, el govern Indonesi a dut a terme una política de migració de població no papu a l’illa. El 2010, dels 3,5 milions d’habitants la meitat eren papús i la meitat nouvinguts, en general gent pobre que busquen millorar les seves condicions de vida. Els conflictes entre ambdues comunitats son constants com a conseqüència de maneres diferents de viure i explotar la terra. El govern indonesi ha reprimit qualsevol mostra de descontent per part de la població papú. Algunes organitzacions internacionals calculen que des de l’ocupació, el govern indonesi ha assassinat més de mig milió de persones. També se l’acusa de la violació sistemàtica dels drets humans, amb violacions, assassinats, tortures i desaparicions. El 1998, per exemple, més de 200 persones, majoritàriament nens i dones varen ser embarcats en vaixells pels militars i llançats a l’aigua a alta mar, crim que es coneix com la “Black Massacre”.

Líder tribal assassinat per l'exercit i exposat com a trofeu

L’ interès d’Indonèsia per Papua Occidental i l’aparent oblit per part dels països occidentals davant els crims de l’exèrcit indonesi, té a veure amb els riquíssims recursos naturals de la zona. Fusta, coure, gas, petroli i or són explotats per companyies internacionals amb capital nord-americà i britànic com Freeport, Rio Tinto, British Petroleum o BHP Biliton. Quan Papua encara estava en part sota administració holandesa i de les Nacions Unides, un militar indonesi que més tard faria un cop d’estat, el general Suharto, ja va negociar amb la companyia minera americana, Freeport-McMoRan Cooper and Gold Inc, per tal que els seus experts poguessin fer prospeccions en una zona rica en or. Després del cop d’estat de Suharto, el 1965/1966, recolzat pels Estats Units, Freeport va signar un contracte amb el govern indonesi pel que creaven la companyia conjunta  PT Freeport Indonesia, a la que s’adjudicava tots els drets d’explotació de la mina d’or Ertsberg.

Benny Wenda amb Demond Tutu

Després de la caiguda de Suharto el 1998, les coses varen millorar una mica pels papús. La bandera va poder tornar a onejar i el 2000 es va celebrar un congrés amb delegats de totes les tribus. El congrés va rebutjar el resultat del referèndum de 1969 i es reafirmaven com a un estat independent i es creava el Papuan Presidium Council per donar projecció internacional al conflicte i buscar suports pel nou estat. Com era d’esperar, davant el perill de sessió, els militars varen actuar i ocupar la regió. Des de llavors, la repressió s’ha accentuat amb nous assassinats, la repressió de manifestacions, violacions, etc. El sol fet d’hissar la bandera de Papua Occidental comporta penes de presó.

En els darrers anys han nascut diferents organitzacions independentistes com el Comitè Nacional per Papua Occidental (KNPB) que ha tingut una gran incidència en la població papú i ha organitzat massius actes de protesta i reivindicació. Un dels seus líders més carismàtics, Mako Tabuni, va ser detingut, torturat i assassinat el 2012. El govern indonesi ha prohibit la presencia de la premsa internacional i de ONGs a Papua Occidental per evitar la internacionalització del conflicte. Malgrat això, durant els darrers anys han anat apareixen organitzacions internacionals de recolzament al poble papú, especialment a Oceania, entre els altres països melanesis, Austràlia i Nova Zelanda.

Mako Tabuni, torturat i assassinat per l'exercit Indonesi. 

S’han realitzat moltes accions de protesta, com la “Flotilla de la llibertat” (Freedom Flotilla) que amb militants papús exiliats i activistes australians volia conscienciar el món de la sistemàtica violació dels drets humans a Papua Occidental. El 2013, el Primer ministre de Vanuatu, un altre país Melanesi, va fer un discurs a les Nacions Unides durant el qual va demanar que es crees una comissió especial de la NU per investigar els abusos dels drets humans a Papua Occidental, i va qüestionar la legitimitat del domini Indonesi sobre Papua.

Guerrillers Papús

Poc a poc, es va coneixent el conflicte de Papua arreu del món, i es denuncia la impunitat d’Indonèsia, protegida pels seus aliats occidentals, com els Estats Units. L’actual líder dels independentistes papús és Benny Wenda. Viu a l’exili al Regne Unit.  Al 2003 va aconseguir asil polític del govern Britànic després de fugir de les autoritats Indonèsies quan estava pendent de judici. Ha actuat com a representant especial del poble papú al Parlament Britànic, a les Nacions Unides i al Parlament Europeu. El 2014 va ser designat representant  del Moviment Unit d’Alliberament de Papua Occidental (ULMWP), una nova organització que agrupa les tres principals organitzacions independentistes de Papua Occidental.

Com passa arreu, els drets humans i el dret a l’autodeterminació passen per darrera de l’interès econòmic i del guany fàcil i ràpid. Una mostra més que, malgrat ens vulguin convèncer del contrari, el Capitalisme és un sistema que es sustenta sistemàticament en la injustícia, l’explotació i la manca de llibertat

Bandera de Papua Occidental