De pagesos, passejants i ciclistes.

De pagesos, passejants i ciclistes.

Tinc la immensa sort de tenir família a pagès, a Malla (Osona) i això m’ajuda a tenir una visió i una perspectiva de les coses que afecten al món del camp una mica diferent de les que tenen la majoria de les persones, que sovint només reben informació sobre l’agricultura i la ramaderia a través de certs mitjans.

Els pagesos no tenen ja prou problemes que ara, com a mínim a Osona, han de conviure i suportar una nova espècie.  En pocs anys la gent de les ciutats de la comarca i de fora han envaït el camp; és saludable passejar o anar en bicicleta a l’aire lliure lluny de la contaminació atmosfèrica i acústica de les ciutats: ideal per la canalla i els gossos. Vet aquí que vagis per on vagis, especialment els caps de setmana, els camins rurals estan plens de gent, a peu o en bicicleta, amb canalla i gossos gaudint del paisatge i de l’aire pur.

Molta d’aquesta gent, però, ha confós els camins rurals amb “passejos”, jardins, pistes d’atletisme, carrils-bici, pipi-cans, etc  etc. Molts, i jo en sóc testimoni de primera mà, actuen com si haguessin “conquerit” el camp, l’utilitzen amb ple dret, dret de conquesta. I es comporten talment com conqueridors i senyors del territori. Per camins rurals estrets van en grups, corrent amb els cascos posats, ciclistes en paral·lel (ocupant tot el camí), amb els gossos deixats anar (per que s’esbravin, pobrets) quan els pagesos els han de tenir estacats, i anar fent.

Per sorpresa de la gent que viu i treballa al camp, els invasors urbanites s’enfaden, es molesten i s’indignen quan algú ha de passar en cotxe o tractor per aquests camins rurals. Mirades, gestos (alguns obscens) i alguna que altre paraula quan te’ls creues o els avances en cotxe o tractor.

Aquesta gent que “utilitza” el camp i que se’n creu propietària (per que el camp ja només és el jardí i el parc d’un món urbanitzat) hauria de recordar (o aprendre) que els camins rurals són com els carrers d’una ciutat: serveixen per entrar i sortir de casa, per portar els nens a l’escola, anar al metge i per anar a treballar. Molts urbanites que vivim a Barcelona ens queixem que els turistes envaeixen el nostre espai, dificultant la nostra vida quotidiana en llocs com els voltants de la Sagrada Família. Curiosament, però, ens n’oblidem quan anem en bicicleta pels camins rurals, correm amb els cascos posats i la música a tot drap o anem amb la canalla i el gos i, a sobre, ens emprenyem amb el pagès que ens pita per demanar pas o ens avança per que ha d’anar a treballar. Quins pebrots!