I per començar, una d’indis.
En general la gent, aquí a Europa però també a l’Amèrica del
Nord, té la tendència a pensar en els natius nord-americans en termes de
passat, és a dir, com si aquests fossin relíquies del segle XIX. Hi ha fins i
tot qui pensa que ja no hi ha indis americans! En el nostre imaginari
col·lectiu s’han conformat uns estereotips resultat bàsicament de la
tergiversació que de les seves cultures
i història n’han fet la televisió, el cinema de Hollywood i, originàriament,
els espectacles del Far West, com el de Buffalo Bill (que per cert va visitar Barcelona
i del que ja en parlarem un altre dia). Els estereotips van des del salvatge
sanguinari fins l’ésser súper espiritual que viu en harmonia còsmica amb
l’univers en un món intemporal.
Aquests estereotips estan tant arrelats en la nostra
consciència col·lectiva que molta gent se sent decebuda quan coneix o veu a una persona
nativa americana per primera vegada i aquesta no porta plomes, no viu en un tipi, no va muntada a cavall
no fuma la “pipa sagrada” ni és una persona molt “espiritual”, i en canvi s'està menjant una hamburguesa en un McDonald’s, és seguidor dels Lakers o és un pastor
protestant. La realitat és que els pobles indígenes de l’Amèrica del Nord (ni d'en lloc del món) no
han quedat fossilitzats en un moment històric concret si no que, com molts
altres pobles, avancen a batzegades pel camí de la història. En el seu cas, com
a pobles conquerits, marginalitzats i oprimits, han patit el genocidi i les
neteges ètniques dels governs del Canadà, dels Estats Units i de Mèxic, i han
dedicat i dediquen molts esforços per reinventar-se i reivindicar i lluitar per
coses tals com el dret a l’existència com a pobles diferenciats (resistir les
poderoses politiques assimilacionistes que volien extingir la seva identitat i
que van generar un fort auto-odi), la llibertat i l’autodeterminació, la
dignitat, la memòria històrica, però també també coses tant bàsiques com el menjar, hospitals, educació,
vivendes, aigua potable, electricitat....Durant el segle XX i XXI s’han hagut
d’enfrontar (a vegades amb èxit, la majoria no) contra els governs federals, provincials
i estatals i amb grans corporacions
nacionals i internacionals que els volien arrabassar els recursos naturals de
les reserves, des de l’aigua (construint grans embassaments que varen negar
reserves senceres) fins gas, petroli, urani o carbó. La imatge dels i les
militants i resistents natives americanes no té res a veure amb l’estereotip
ridícul del cinema i la televisió.
Les formes de lluita i reivindicació han canviat i
evolucionat durant el segle XX i el que portem del segle XXI. Una de les més
interessants, al meu entendre, i també desconeguda (i potser sorprenent) per a molta
gent, tant dins com fora de l’Amèrica del nord, és la música Hip-Hop. Aquest
tipus de música s’ha caracteritzat sempre per lletres amb continguts fortament socials
i politics, especialment entre els músics negres i hispans. No és estrany,
doncs, que joves músics natius americans també l’utilitzin com a vehicle per reivindicar
la seva identitat, expressar les seves frustracions, ràbia i por i per
descriure les condicions, en alguns casos pèssimes i terribles, de la vida a
les reserves o dels ghettos urbans. La majoria de la població nativa americana
pateix els índex més alts de malnutrició, suïcidi infantil, alcoholisme i
drogoaddicció, atur, obesitat i diabetis,.... de tot Nord-Amèrica (Antropòlegs
i sociòlegs parlen del quart món). La realitat, doncs, és malauradament una
bona font d’inspiració per aquests músics. Us annexo tres vídeos de YouTube com
a tastet d’aquest fenomen cultural tant interessant. No us els perdeu!
Interessant!. Per cert, una pregunta que segur saps contestar. Tot el tema de que son els amos i concessionaris de casinos és cert? És cert que alguna "tribu" al darrera de moure molt diner fàcil d'aquesta manera, està amb uns índexs de drogoaddicció i de problemes socials molt elevats? Apali, t'he posat deures i tot. Una abraçada
ResponEliminaBe, de fet algunes reserves son les propietàries dels casinos. La legislació dels Estats Units pel tema del joc és molt complexa. Els estats tenen la competència sobre el tema i en molts d’ells alguns jocs estan prohibits. Per tant, cada estat és un cas diferent. La majoria de reserves índies estan, per llei, sota la jurisdicció del govern federal (el govern central) i les lleis estatals no hi són d’aplicació. Com que el govern federal és molt més laxa amb el tema del joc, algunes reserves es van agafar a aquesta escletxa legal per obrir casinos en estats on el joc està prohibit.
EliminaLes conseqüències son variades i contradictòries, en funció de cada reserva. En general, però, aquest fet ha generat l’enveja dels veïns blancs i l’increment del racisme i iniciatives per dissoldre totes les reserves, a part de molts litigis entre l’estat i la reserva propietària del o dels casinos. En alguns casos, el menys, les reserves han fet molts diners que s’han invertit en millores com escoles, hospitals, carreteres, etc. Fins i tot en comprar terra i engrandir la reserva. En la majoria de casos, els beneficis dels casinos no han estat tant elevats com molta gent pensa. La presència de casinos ha atret altres activitats menys desitjables i ha generat conflictes fins i tot violents. En alguns casos, els beneficis no s’han ni es reparteixen de manera equitativa. La perspectiva de viure dels casinos ha fet, a més, que sortissin molts “wanabes” (vull ser): blancs que juren i perjuren que tenen ascendència índia i fins i tot arriben als jutjats per demostrar-ho i així beneficiar-se dels suposats guanys astronòmics dels casinos.
I malauradament, i tot que la presència del joc i altres activitats associades no han ajudat gens, el problemes d’alcoholisme, drogoaddicció, suïcidi infantil i juvenil, violència, malnutrició, pobresa extrema, l’esperança de vida més curta de totes les comunitats de Nord-Amèrica, malalties que s’han enquistat com la diabetis i l’obesitat, i un llarg etcètera són molt anteriors a l’obertura dels primers casinos.
OK. Ho has explicat perfectament. Quin mestre s'ha perdut! Gràcies pels aclariments.
Elimina