 |
Reconstrucció d'un artista de la vida quotidiana dels
Anasazi
|
A la regió Nord-americana coneguda com “the Four corners”
(les quatre cantonades) on es toquen els estats de Nou Mèxic, Arizona, Colorado
i Utah, es va desenvolupar una de les civilitzacions més interessants i poc
conegudes de Nord-Amèrica.
 |
| Els "Four Corners" |
Quan pensem en “civilitzacions” prehispàniques a
Amèrica ens venen al cap noms com els Asteques, els Maies o els Inques,
cultures que van construir grans temples i grans obres d’enginyeria civil, i en
alguns casos més famosos pels cruents sacrificis humans que practicaven que
pels coneixements de matemàtiques o astronomia (un altre clar exemple de
colonialisme cultural). La veritat, però, és que de cultures complexes amb
grans centres urbans, temples, regadius, camps conreats amb blat de moro,
mongetes i carbasses, ceràmica i cases de pedra o tova i fusta, se’n troben per
tot Amèrica, fins i tot al vell mig de l’Amazonia (ja en parlarem en un altra
entrada).
 |
| La regió de Chaco Canyon, no sembla, a priori, la millor opció per desenvolupar una cultura agrícola. |
Els Anasazi són una d’aquestes cultures agrícoles a l’Amèrica
del Nord. El nom, d’origen Navajo, vol dir quelcom semblant als “antics”. Quan
els Navajos van arribar a la regió se la van trobar plena de runes de
construccions i van considerar que les havien fet gent antiga. Avui els
especialistes prefereixen utilitzar el terme “Pueblos ancestrals” (el terme “Pueblo”
és d’origen espanyol; quan van arribar a la regió varen veure que la gent vivia
en cases de tova semblnats als “pueblos” de Castella, Andalusia i altres llocs
de la península, i els van donar aquest nom, que ha acabat reïxin i sent
acceptat pels mateixos indis).
 |
| Home Pueblo, segle XIX. |
Els Anasazi vivien bàsicament de l’agricultura del blat de
moro, les mongetes, les carbasses i altres plantes conreables indígenes.
Complementaven la dieta amb la caça d’animals com el cérvol i altres mamífers petits,
com el conill, i quan podien, el búfal. Vivien en assentaments de cases adossades,
a vegades construïdes sota vaumes, com Mesa Verde, o en d’altres construïdes sobre
“meses”, al cap de munt de petits altiplans que els espanyols van anomenar d’aquesta
manera.
 |
| Vista de Mesa Verde, espectacular. |
 |
| Mesa Verde. |
Però les construccions més impressionants es troben al fons de les
valls, a al regió del riu San Juan. El cas més espectacular és Pueblo Bonito,
un conglomerat d'habitacions (més de 800) amb 5 pisos d’alçada ne forma de
mitja lluna, situat al Chaco Canyon.
 |
| Reconstrucció de com devia ser Pueblo Bonito en el seu moment àlgid. |
Els arqueòlegs encara debaten què era o per a què servia
Pueblo Bonito. Sembla clar que no era una ciutat, més aviat un centre cerimonial
de pelegrinatge on hi anaven els Anasazi per raons religioses però potser també
econòmiques. A les runes de Pueblo Bonito s’hi ha trobat materials que venien
del golf de Mèxic, del Pacífic, de les Muntanyes Rocalloses o del Yucatán, tot
regions ben llunyanes. La seva construcció, com la d’altres de similars (com
Pueblo Blanco) són prou enigmàtiques. Per construir un edifici tant gran es va
necessitar molta fusta, i a Chaco Canyon no n’hi ha; s’havia d’importar de
zones que estan com a mínim a més de 200 quilometres. La regió és també prou
seca, i les pluges irregulars. Però els Anasazi se les van empescar per
aconseguir collites suficients per alimentar poblacions nombroses.
 |
| Detall de l'interior de Pueblo Bonito. Fixeu-vos en la perfecció del treball de la pedra |
 |
| Les portes que comunicaven les diferents habitacions dis de Pueblo Bonito |
A més de les restes de construccions, els Anasazis van
deixar ceràmica de gran qualitat i bellesa. Com passa a molts llocs del món,
els jaciments Anasazi són saquejats per gent
sense escrúpols i àvids de fer diners ràpids i vendre el mercat negre la
ceràmica i altres obres d’art Anasazi.
 |
| Ceràmica Anasazi |
 |
| Un altre exemple. S'entén perquè va tant buscada. |
La civilització dels Anasazi es va desintegrar durant
el segle XIII, possiblement com a conseqüència d’una forta sequera que va
afectar tot Nord-Amèrica. Els Anasazi no van desaparèixer, es van adaptar a les
noves condicions creant societats més simples i petites, construint comunitats
més petites i traslladant-se a la vall del Rio Grande, on, a començaments del
segle XV varen tenir la immensa desgràcia de ser visitats pels europeus
(espanyols) amb la seva avarícia, la seva crueltat, les seves armes de ferro
i les seves malalties.
 |
| DEeall de Pueblo Bonito |
