ELS ANASAZI

Reconstrucció d'un artista de la vida quotidiana dels Anasazi

A la regió Nord-americana coneguda com “the Four corners” (les quatre cantonades) on es toquen els estats de Nou Mèxic, Arizona, Colorado i Utah, es va desenvolupar una de les civilitzacions més interessants i poc conegudes de Nord-Amèrica.

Els "Four Corners"

Quan pensem en “civilitzacions” prehispàniques a Amèrica ens venen al cap noms com els Asteques, els Maies o els Inques, cultures que van construir grans temples i grans obres d’enginyeria civil, i en alguns casos més famosos pels cruents sacrificis humans que practicaven que pels coneixements de matemàtiques o astronomia (un altre clar exemple de colonialisme cultural). La veritat, però, és que de cultures complexes amb grans centres urbans, temples, regadius, camps conreats amb blat de moro, mongetes i carbasses, ceràmica i cases de pedra o tova i fusta, se’n troben per tot Amèrica, fins i tot al vell mig de l’Amazonia (ja en parlarem en un altra entrada).

La regió de Chaco Canyon, no sembla, a priori, la millor opció per desenvolupar una cultura agrícola. 

Els Anasazi són una d’aquestes cultures agrícoles a l’Amèrica del Nord. El nom, d’origen Navajo, vol dir quelcom semblant als “antics”. Quan els Navajos van arribar a la regió se la van trobar plena de runes de construccions i van considerar que les havien fet gent antiga. Avui els especialistes prefereixen utilitzar el terme “Pueblos ancestrals” (el terme “Pueblo” és d’origen espanyol; quan van arribar a la regió varen veure que la gent vivia en cases de tova semblnats als “pueblos” de Castella, Andalusia i altres llocs de la península, i els van donar aquest nom, que ha acabat reïxin i sent acceptat pels mateixos indis).

Home Pueblo, segle XIX.

Els Anasazi vivien bàsicament de l’agricultura del blat de moro, les mongetes, les carbasses i altres plantes conreables indígenes. Complementaven la dieta amb la caça d’animals com el cérvol i altres mamífers petits, com el conill, i quan podien, el búfal. Vivien en assentaments de cases adossades, a vegades construïdes sota vaumes, com Mesa Verde, o en d’altres construïdes sobre “meses”, al cap de munt de petits altiplans que els espanyols van anomenar d’aquesta manera.

Vista de Mesa Verde, espectacular.

Mesa Verde.

Però les construccions més impressionants es troben al fons de les valls, a al regió del riu San Juan. El cas més espectacular és Pueblo Bonito, un conglomerat d'habitacions (més de 800) amb 5 pisos d’alçada ne forma de mitja lluna, situat al Chaco Canyon.

Reconstrucció de com devia ser Pueblo Bonito en el seu moment àlgid. 

Els arqueòlegs encara debaten què era o per a què servia Pueblo Bonito. Sembla clar que no era una ciutat, més aviat un centre cerimonial de pelegrinatge on hi anaven els Anasazi per raons religioses però potser també econòmiques. A les runes de Pueblo Bonito s’hi ha trobat materials que venien del golf de Mèxic, del Pacífic, de les Muntanyes Rocalloses o del Yucatán, tot regions ben llunyanes. La seva construcció, com la d’altres de similars (com Pueblo Blanco) són prou enigmàtiques. Per construir un edifici tant gran es va necessitar molta fusta, i a Chaco Canyon no n’hi ha; s’havia d’importar de zones que estan com a mínim a més de 200 quilometres. La regió és també prou seca, i les pluges irregulars. Però els Anasazi se les van empescar per aconseguir collites suficients per alimentar poblacions nombroses.

Detall de l'interior de Pueblo Bonito. Fixeu-vos en la perfecció del treball de la pedra

Les portes que comunicaven les diferents habitacions dis de Pueblo Bonito

A més de les restes de construccions, els Anasazis van deixar ceràmica de gran qualitat i bellesa. Com passa a molts llocs del món, els jaciments Anasazi són saquejats per  gent sense escrúpols i àvids de fer diners ràpids i vendre el mercat negre la ceràmica i altres obres d’art Anasazi.

Ceràmica Anasazi

Un altre exemple. S'entén perquè va tant buscada.

La civilització dels Anasazi es va desintegrar durant el segle XIII, possiblement com a conseqüència d’una forta sequera que va afectar tot Nord-Amèrica. Els Anasazi no van desaparèixer, es van adaptar a les noves condicions creant societats més simples i petites, construint comunitats més petites i traslladant-se a la vall del Rio Grande, on, a començaments del segle XV varen tenir la immensa desgràcia de ser visitats pels europeus (espanyols) amb la seva avarícia, la seva crueltat, les seves armes de ferro i les seves malalties.

DEeall de Pueblo Bonito