El blog d'en Joandevic: HOMES NUS

Rudolf Koppitz: In the lap of Nature

La societat occidental, i les societats occidentalitzades, tenim una peculiar (i malaltissa) relació amb la nuesa, especialment amb la nuesa masculina. A occident estem molt acostumats a la nuesa femenina, sobretot en l’art, el cinema, la publicitat,.... i fins i tot en situacions quotidianes (el top-less és freqüent a les platges). Unes de les raons principals d’aquest fet és que el cos de la dona s’ha convertit en objecte (d’art, del desig, del pur consum,...) subjecte, a més, a una dictadura estètica que discrimina les dones en funció de criteris subjectius imposats per una societat masclista i patriarcal. Per contra, i potser per les mateixes raons (una imposició d’aquesta societat masclista i patriarcal que es regeix per patrons heterosexuals), la nuesa masculina continua provocant un xoc a molta gent i gairebé sempre incomoditat, tant en l’art com, i sobretot, en el cinema, la publicitat, la televisió, i en la vida quotidiana. Paradoxalment solen ser el homes els que se senten especialment incomodes. Aquesta incomoditat davant la nuesa masculina s'expressa de moltes maneres; sovint se'n fa burla,

o senzillament se la consideren ridícula o desagradable. És evident que tals reaccions (gairebé sempre sortides de to i carregades de vergonya, ridícul i por al propi cos) són essencialment culturals i històriques (que tenen una explicació històrica i material, és a dir, sense necessitat d’haver de recórrer a explicacions absurdes que condueixen a afirmacions tan ridícules com que els homes heterosexuals són incapaços d’apreciar la bellesa masculina, la que sigui), reaccions a la cap i a la fi fruit de la mateixa societat masclista i patriarcal que ha “cosificat” (que ha fet una cosa) del cos de la dona.

Fauns anys es va fer una macro exposició en un important museu europeu sobre el cos de l’home en l’art (Masculine/Masculin). No cal dir que l’exposició va aixecar polseguera i que el propi museu va “censurar” alguns dels pòsters de l’exposició per que havien ferit sensibilitats.

El cartell de l'exposició "autocenserat"

El responsable de l’exhibició deia que mentre els nus femenins omplen moltes parets de museus a tot el món, els masculins han mantingut un cert aire d’ il·licitud fins avui. I afegia que “La paradoxa és que pensem que vivim en una societat molt alliberada però la nuesa masculina encara incomoda molta gent”.

El mateix cartell censurat per algun vianant.

La foto original de Pierre et Gilles: Vive La France.

Durant aquestes últimes setmanes he anat penjat imatges de fotos i pintures d’homes nus que a mi m’agraden. Ara en faig una entrada al Blog no només per recopilar-ne algunes si no per afegir-ne d’altres que, confesso, no m’he atrevit a compartir al Facebook per por a que em tanquessin la pàgina (Fa un temps varen tancar una pàgina per que el seu propietari havia penjat la imatge del quadre de Courbet: L’Origen du Monde, del 1866!).

L'Origine du monde de Gustave Coubert(1866)

Doncs això, en aquesta entrada del Blog hi trobareu imatges d’homes nus, al meu entendre totes molt boniques, però algunes també molt explicites i gamberres.

Man Ray (1890-1976)

El ballarí Rudolf Nureyev (1938-1993) fotografiat per Richard Avedon (1923-2004) el 1961. La fotografia és prou explicita i impensable que avui, una figura del del renom de Nureyev es fotografiés així.

Anònim. Finals del Segle XIX, començaments del segle XX

La douche. Après la bataille
Alexendre Alexandrovitch Deineka (1899-1969)

Fernando Botero Angulo (1932-)

Spencer Tunnick (1967-)

Fotografia de l’artista alemany Guglielmo Plüschow (1852 – 1930)

François Rousseau

Anton Kolig (1886-1850)

Alfred Palmer (1877-1951)

"Banyistes" d'Edvard Munch (1863-1944)

George Platt Lynes (1907-1955), una de les meves preferides.

Egon Schiele (1890-1918).

“El socorrista” deTom de Finlandia (Touko Laaksonen) nascut el 1920 i mort el 1991, artista Finlandès que s’ha convertit en una icona de la cultura gai i que del món underground (molts dels seus dibuixos són pornogràfics) ha passat a ser una figura reconeguda a tot el món, amb una fundació que porta el seu nom, exposicions en els museus més importants i fins i tot el servei de correus Finlandès ha emès 3 segells amb il·lustracions seves.

Home nu, segle XIX, desconec l'autor

Henning von Berg (1961-)

Paul Cadmus (1904-1999)
The Bath

Robert Mapplethorpe (1946 – 1989)

Pieter Hugo, autoretrat

Ron Muek (1958-), Big Man

Cowboy de mitja nit, Pierre i Gilles

George Hoyningen-Huene (1900-1968)

Boscoe Holder (1921 – 2007)

"La primavera" de Koloman Moser (1868-1918)

Bruce Weber (1946-)

Autor i data desconeguts

Konstantin Somov (1869-1939)

Gian Paolo Barbieri (1938-). La foto és del seu llibre Madagascar (1997)

Edvard Munch (1863-1944)
Bathing Men

Edwin F. Townsend (1879- 1948)

Eunice Golden, Paisatge 160

Anònim. Foto presa entre el 1920 i el 1940

Anton Kolig (1886—1950)

Arthur Tress (Brooklyn, 1940)

Suzanne Valadon (1865-1938)

Els germans Scotty i Chipper Cuningham, fotografiats per Bruce of los Angeles (1909-1974). Els tres varen ser claus en la difusió de les revistes de culturisme i després revistes eròtiques per a homes que es varen difondre als Estats Units i a Europa entre els anys 50 i 60 (conegudes com a beefcake, revistes barates on apareixien fotografies o dibuixos d’homes nus o amb poca roba i sempre en situacions homoeròtiques), abans de l’arribada massiva de la pornografia més explicita. A diferència de Robert Mapplethorpe, Tom de Finlandia o Pierre i Gilles, Bruce of los Angeles i altres fotògrafs del BeefCake no han rebut, encara, el reconeixement general d’altres artistes que s’han mogut entre l’erotisme i la pornografia.

Lucian Freud (1922-) és un pintor i gravador britànic, net de Sigmund Freud. Ha exposat en els museus més importants del món, entre d’altres el George Pompidou o el Orsay Museum. Els seus nus tant masculins com femenins s’allunyen molt dels canons de perfecció física occidentals contemporanis.

Carl Larsson (1853-1919)

Richard Gerstl ( 1883-1908), autoretrat.

Daniel Hernandez, Fuego en la oscuridad, 1998

El Barber de Sues de Joseph-Florentin-Léon Bonnat (1833-1922)

Fotografia del director de cinema i fotògraf Vilafranquí, Eloi Biosca. (http://www.nus.cat/)

Konrad Helbig (1917-1986)

Wilhelm Von Gloeden (1856-1931)

Jove Dinka. Desconec el fotògraf i la data.

François Rouseeau

Herbert Tobias,(1924-1982)

John Hamill (1947-) és un model i actor britànic. Va començar la seva carrera com a model per a revistes culturistes als anys 60s i després va passar a fer de model per les primeres revistes eròtiques destinades a públic masculí. Als anys 70 va saltar al cinema fent també alguna pel·lícula eròtica i després films de terror com Tower of Evil (1972), i fent de secundari a Travels with my Aunt, de George Cukor (1972), Hardcore (1977), i a la televisió, a Doctor Who o The Professionals. Desconec l’autor de la fotografia.

Albert Edelfelt (1854-1905)

Jean Cocteau (1889 - 1963). Els Amants.

El fotògraf i dissenyador de moda holandès d’origen Indi Vinoodh Matadin (1961-) fotografiat pel fotògraf Hans van Manen (1932-) el 1986.

Sylvia Sleigh (1916—2010): El Bany Turc.

Roberto Ferri (1978-)

Hans Fahrmeyer, Fotògraf alemany. Desconec l'any del seu naixement

Achille Etna Michallon (1796-1822)

Georg Rank (1855 – 1938)

Nan Goldin, fotògrafa nord-americana nascuda el 1953

Ewoud Broeksma és un fotògraf holandès nascut el 1957 que s’ha especialitzat en fotografiar esportistes professionals nus, tant homes com dones, sovint amb un toc d’humor.